Arxivers sense lligall

Aquesta és una entrada adreçada a arxivers i arxiveres solters i sense compromís.

Fa uns mesos, un arxiver em va explicar el que segons ell era una estratègia infal·lible per lligar. Infal·lible i aparentment senzilla, ja que tota l’estratègia es redueix a una simple pregunta: “arxives o gestiones?”

Si algú decideix posar en pràctica aquest mètode (aviso que jo no m’he atrevit a fer la prova) que ens expliqui els resultats obtinguts. Això sí, si vol tenir alguna possibilitat d’èxit, cal que vigili a quin arxiver fa la pregunta. En cas de fer una mala elecció corre el risc de passar la nit sentint a parlar d’ISOs, records management o standards australians.

Molta sort a tots aquells valents/es que s’atreveixin amb aquesta estratègia!!

Els arxivers som tan espavilats que als metres -que sinó els acompanyem de cap adjectiu sempre són lineals-, els anomenem “metres lineals”. Naturalment ho fem per distingir-los dels “altres metres” no sigui que algú es pensi que parlem en metres quadrats, cúbics o encara millor, metres per segon! Us imagineu? “el meu arxiu te 5000 metres per segon de documentació”.

A més a més ho fem tan bé que fins i tot escrivim “ml” perquè només “m” sembla insuficient.

La veritat és que estic molt intrigada en l’origen d’aquest afegit. Qui va ser el primer en fer-lo servir? perquè? perquè la resta de companys el van seguir? perquè ningú no ens ha corregit fins el moment? és nomenclatura internacional o és només cosa nostra?

Algú té una bona teoria sobre això? Agrairé els vostres comentaris.