Arxivers sense lligall

Som un grup d’arxivers que volem compartir aquest espai d’intercanvi i d’opinió vinculat al món de l’arxivística i als seus professionals.
Esteu convidats a participar-hi deixant els vostres comentaris i afegint el material que creieu interessant.
Totes les opinions són benvingudes i esperem que tothom parli “sense lligall” d’aquells temes que siguin d’interès.

El passat dimecres 21 de maig, l’Associació d’Arxivers va organitzar un curs sobre el format PDF. Durant la sessió vam repassar les característiques d’aquest format i el seu potencial, parant especial atenció al format PDF/A. 

En general, el curs va ser interessant. Molt aviat el format PDF/A sortirà publicat com a norma ISO i probablement es convertirà en el format “oficial” per conservar a llarg termini els documents electrònics. Així que ja ens hi podem anar acostumant. 

Segons l’AAC aquesta va ser la primera d’un seguit de presentacions sobre productes d’empresa per gestionar documents electrònics que serviran per posar-nos al dia. Esperem a veure de que tracten les properes!!

Fa poc que han tingut lloc les oposicions d’arxivers de la Diputació de Barcelona.

Abans de l’inici de l’examen pràctic, la secretària del tribunal va donar instruccions sobre la prova i va remarcar als presents que no el signessin. El motiu de tanta insistència era que algú havia signat el primer examen, el teòric, i havia calgut “tapar” la seva signatura per no haver d’invalidar l’examen.

Tot un exemple de transparència administrativa!!

Sovint ens diuen que els arxivers ens hem d’implicar en el disseny de plantilles de documents i formularis. També ens recorden que hem de participar en el disseny de processos i procediments. Voleu un exemple de document mal dissenyat i de procediment que caldria revisar? Si vau anar a votar el passat diumenge 9 de març ja sabreu de que us estic parlant: les eleccions per escollir els representants al Senat. 

Anem pas a pas. Un ciutadà vol votar a les eleccions al Senat. Primer cal que agafi un d’aquells fulls enormes i poc manejables on hi ha els noms de tots els candidats. Després cal que aconsegueixi un bolígraf i marqui amb una creu els noms dels candidats als que vol donar el seu vot. A continuació haurà de doblegar diverses vegades el full fins que aconsegueixi posar-lo dins d’un sobre massa petit. Si malgrat les dificultats ha decidit arribar fins al final, cal que introdueixi el sobre dins d’una urna per una obertura excessivament estreta. 

Resultat: electors amb fulls amunt i avall buscant una taula que els hi serveixi de suport per marcar les creus i doblegar el paper, paperetes rebregades, sobres que no entren a les urnes, queixes per tot arreu… I això que no he entrat en el recompte de vots… Jo que el vaig patir (fins la mitjanit sumant “creuetes”) us puc assegurar que no va ser gens fàcil. 

Tan parlar de l’impuls a les noves tecnologies i tan parlar de l’Administració sense papers i així anem: plegant i desplegant papers enormes, buscant bolígrafs per fer creuetes, buscant el millor sistema per comptar aquests vots… Quan algú és preocuparà per donar una solució a aquest tema? Quan es començarà a pensar un sistema de vot electrònic? Estem al segle XXI, però diumenge passat semblava que retrocedíem uns quants anys enrere.

Els temps del comerç il·legal d’armes i el tràfic de drogues han passat a l’història. Ara, el que es porta entre els villanos més dolents del cosmos és la criptografia quàntica amb finalitats perverses.  A Sant Petesburg podeu comprar serveis web per a la distribució de “codi maligne” i phishing.

I des d’aquest blog, ens preguntem….                                                                                                             

ens salvarà el Catcert d’aquesta amenaça?

És temps de superherois…. o d’experts en criptografia quàntica? (Al·ludits facin comentaris a aquesta entrada)

Ja hi som…una altra vegada… iuju !

Això sí, amb canvis. Ara hem de veure si són per a millor. El començament, sens dubte,  ha estat espectacular, diria jo. Organització, profe, continguts… és que som a l’era de l’Administració electrònica, i és clar, això es nota (campus online, pcs, pràctiques…). Nosaltres, pioners de la memòria digital, sortim de les cavernes dels dipòsits i ens asseiem a un aula per aprendre què fer tanta intel·ligència lògica, CDs, DVDs, signatures electròniques i altra fauna. Però no ens oblidem dels extintors i els anàlisis de riscos, el MAGERIT ….

El que no li queda molt clar a algú és si això s’aplica a un arxiu o a una biblioteca … Si us plau, que algú li expliqui al professorat qui som i què fem, potser a partir d’aquí aprofitarem millor tanta sapiència.  Entre d’altres moltes coses, perquè aquí no hem pagat amb corticoles.

Mentre espero que no s’acabin la cervesa ni el bon humor al bar!

El més interessant de la jornada va ser el picoteo, aquí teniu la prova:

Al diari Avui s’ha publicat un article sobre els intents que fa el govern britànic per aturar la venda d’arxius de personatges coneguts a altres països.

Des dels Estats Units, especialment des de la Universitat de Texas, s’ofereixen importants quantitats de diners a actors i escriptors per tal d’adquirir els seus fons documentals. Ara el Ministeri de Cultura britànic intenta afavorir que els arxius es quedin al país.

 Si esteu interessats en llegir aquest article, el trobareu a la secció de Cultura i espectales amb el títol de “Fuga d’arxius als Estats Units” (Avui, 31 de desembre 2007/1 de gener 2008).

El dia 26 de novembre es celebra la Jornada Innova.doc al World Trade Center. Aquest any vénen representants dels arxius de Portugal i d’Estonia per parlar de l’e-Administració. Ja esteu inscrits? 

Aquesta vegada ens donen dinar. Crec que els de la pizzeria del costat de l’EAPC ens trobaran a faltar!

 Per recordar la tranquil·litat de la platja de Fisterra