Arxivers sense lligall

Fa poc que han tingut lloc les oposicions d’arxivers de la Diputació de Barcelona.

Abans de l’inici de l’examen pràctic, la secretària del tribunal va donar instruccions sobre la prova i va remarcar als presents que no el signessin. El motiu de tanta insistència era que algú havia signat el primer examen, el teòric, i havia calgut “tapar” la seva signatura per no haver d’invalidar l’examen.

Tot un exemple de transparència administrativa!!

Els arxivers som tan espavilats que als metres -que sinó els acompanyem de cap adjectiu sempre són lineals-, els anomenem “metres lineals”. Naturalment ho fem per distingir-los dels “altres metres” no sigui que algú es pensi que parlem en metres quadrats, cúbics o encara millor, metres per segon! Us imagineu? “el meu arxiu te 5000 metres per segon de documentació”.

A més a més ho fem tan bé que fins i tot escrivim “ml” perquè només “m” sembla insuficient.

La veritat és que estic molt intrigada en l’origen d’aquest afegit. Qui va ser el primer en fer-lo servir? perquè? perquè la resta de companys el van seguir? perquè ningú no ens ha corregit fins el moment? és nomenclatura internacional o és només cosa nostra?

Algú té una bona teoria sobre això? Agrairé els vostres comentaris.

Els arxivers hauríem de brindar amb cava cada vegada que s’inaugura algun arxiu!
I no és important si ens sentim o no identificats amb els documents que custòdia. La creació d’un nou arxiu, independentment dels nombrossísims aspectes positius que comporta a nivell cultural, és un pas molt important per al reconeixement de la nostra feina diària.

En aquesta ocasió però, a mi se’m planteja algun dubte: es tracta d’un arxiu de cinema, però únicament de cinema experimental. En què respon això al concepte de fons o de provinença? El CCCB es dedicarà a recollir pel·lícules de diferents productors, limitant-se a les que siguin experimentals. No estarem parlant de una filmoteca? això és un arxiu o una col·lecció? Si és una col·lecció qui serà l’autor que la reuneix? el CCCB? Si és un arxiu com s’establiran els fons, segons els autors? però si un autor treballa altre tipus de cine a més de l’experimental i aquest no s’incorpora a l’arxiu “perquè no és experimental”, no estarem disgregant el seu fons i fent dues divisions fictícies?

Clar que això em porta al cap una altra idea: perquè es pot fer un arxiu només de cinema? perquè es poden fer arxius només de determinats suports? de fotografia, de plànols, de paper…. però no havíem quedat que un arxiu ha de reunir “fons”? i si un productor no produeix només en “determinat format”? i si el nostre director de cinema a més a més fa fotografia li agrada escriure poesia i pinta quadres? quants “arxius de suports” hem de crear per poder custodiar la seva producció? i quina és la diferència entre l’arxiu, el museu, la filmoteca i altres “-teca”?

Vaig treballar amb una beca a una biblioteca d’art que posseïa alguns fons provinents de donacions. Recordo un cas concret on el donant havia fet clàusula expressa al testament remarcant que no volia que el seu fons es disgregués. La biblioteca podia no acceptar el fons però hi havia una part que si volia, una interessant biblioteca d’art. O sigui que l’avarícia va guanyar el seny. Conclusió: el fons estava sense inventariar, sense catalogar i sense oferir-se al públic, perquè la resta del fons només tenia sentit en un arxiu. Bé, cal dir que en tenien advocats cercant un buit legal per poder desfer el fons. Llàstima, se’m va acabar la beca i no puc explicar-vos com va acabar el tema, però alguna cosa em diu que segueix al fons d’un dipòsit oblidat.

Bé, sigui com sigui que anomenem el centre, el que és important és que els documents que custòdia estiguin en bones condicions i a l’abast del públic.

Per si voleu saber més sobre aquesta notícia:

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2676901

http://es.noticias.yahoo.com/ep/20071220/tlc-el-cccb-obre-el-primer-arxiu-de-cine-5da5357.html

 Tots sabem com és de difícil sovint fer entendre que és un arxiver i quina és la seva feina. Jo tinc la convicció que algunes persones no ho acaben d’entendre mai. Evidentment, això repercuteix en el lloc de treball que s’assigna a l’arxiver.

Aquí teniu dos exemples d’arxiu en els que he treballat, quin preferiu?

Crec que l’exemple és prou evident!!

El més interessant de la jornada va ser el picoteo, aquí teniu la prova:

Fa pocs dies vaig assistir al curs de quadres de classificació funcional que organitzava l’ EAPC i l’AAC.

El curs estava dividit en dues parts: els quadres de l’administració i els quadres privats. Aquesta segona part no tenia gaire de funcional, més aviat es tractava de quadres orgànics o potser orgànics-funcionals. Per tant, trobo més apropiat comentar la primera part del curs.

En general haig de dir que em va agradar. El professor, en Joan Domingo, va ser molt explícit en definir la problemàtica amb la que s’enfronta actualment el col·lectiu d’arxivers de la Generalitat: redefinir el quadre de classificació de la Generalitat.

No us penseu que és senzill adaptar-se als estandards internacionals!
Ara mateix tot són dubtes: els nivells, les definicions dels nivells, els termes que s’han de fer servir… Sort que de moment tots tenim clar el que són les sèries!

Bé, és un bon repte i haig de reconeixer que el que més em va agradar del curs va ser precisament tota aquesta problemàtica. 

D’altra banda, crec que el curs va tenir una gran mancança, i és que falten hores per poder fer alguna pràctica, algun disseny de quadre funcional.