Els arxivers som tan espavilats que als metres -que sinó els acompanyem de cap adjectiu sempre són lineals-, els anomenem “metres lineals”. Naturalment ho fem per distingir-los dels “altres metres” no sigui que algú es pensi que parlem en metres quadrats, cúbics o encara millor, metres per segon! Us imagineu? “el meu arxiu te 5000 metres per segon de documentació”.
A més a més ho fem tan bé que fins i tot escrivim “ml” perquè només “m” sembla insuficient.
La veritat és que estic molt intrigada en l’origen d’aquest afegit. Qui va ser el primer en fer-lo servir? perquè? perquè la resta de companys el van seguir? perquè ningú no ens ha corregit fins el moment? és nomenclatura internacional o és només cosa nostra?
Algú té una bona teoria sobre això? Agrairé els vostres comentaris.
Entrades (RSS)
Febrer 4th, 2008 a les 10:09
Ara que tindrem corresponsal als EEUU ens ho confirmarà, però allà fan servir m3 (metres cúbics), que és una mida bastant més pràctica i útil per mesurar l’espai ocupat per una cosa. Potser no estaria malament començar a pensar en un canvi, una mica en la línia del que es parlava al postgrau, quant a temes d’estandardització, etcètera etcètera….
I després de tot, no seria més entenedor quan parlem amb el món exterior a l’arxiu (léase caps, empreses, amics….) parlar de metres cúbics i no de metres lineals?
Febrer 4th, 2008 a les 23:04
Esta misma pregunta se la han hecho también en Yahoo! Respuestas: A cuanto equivale un metro lineal? y Que es un metro lineal?. Aparte de algunas respuestas que señalan que “un metro siempre es una magnitud lineal por más que se mida sobre una curva”, hay alguna interesante: es lo mismo que un metro, pero es una expresión que se utiliza cuando queremos aplicar por ejemplo, una carga lineal a un elemento como una viga. Se dice entonces, que esa viga tiene una carga de 200kg por metro lineal. ¿Podría provenir el término de los fabricantes de estanterías?
Febrer 10th, 2008 a les 21:18
Hola Paco, gracias por la aportación, es una respuesta bastante verosímil. Aunque si es así los archiveros hacemos un poco el ridículo usándo el término, ya que entiendo que no lo usamos de forma correcta.
Febrer 19th, 2008 a les 5:31
Gràcies per les vostres aportacions i plantejaments. Frivolitzant una mica i davant del dubte així com de l’increment exponencial dels volums documentals potser seria moment de començar a utilitzar altres sistemes de mesura. Proposo la unitat astronòmica (UA), que equival a la distància, aproximada, que separa la Terra del Sol (150.000.000 de quilòmetres) i que s’utilitza per a la medició d’objectes astronòmics dins del Sistema Solar. Així, podríem parlar, en el cas de grans sistemes d’arxiu autonòmics o estatals, de volums documentals aproximats de 0,000001 UA. Evidentment, s’hauria de continuar utilitzat el metre lineal en el cas del càlcul de la documentació avaluada o bé del promig de reducció de la producció documental anual, però expressat en centímetres lineals per evitar caure en distorsions per generalització. La conversió dels cm/l o m/l a UA -amb resultats elevats negativament a diverses potències- seria una bona eina per representar amb més expressivitat la divergència entre les diferents fases del cicle de vida de la documentació i la necessitat de reduir la generació de documentació en suports tradicionals en benefici de sistemes electrònics, d’altra banda més eficients, fiables i segurs (si es troben ben implementats i auditats).